Lumos
Adéntrate en la magia y descubre sus secretos y peligros. Vive tu propia aventura en el mundo de Harry Potter, aquí tú eres el protagonista. El castillo lleno de misterios y secretos te abre las puertas... ¿Te atreverás a traspasarlas?

En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Ir abajo

En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:01 pm

A ver que os parece!!! Lo empecé a escribir hace ya tiempo, pero hoy he decidido seguirlo...Es en Catalán. Lo siento para los que no lo entienden T________T



.29.06.07.

Em dic Jana. No és el millor nom del món, ni és el pitjor. Simplement és el MEU nom, i res no ho pot canviar. I bé, jo m’estimo el meu nom, ja que me’l van posar persones que estimo: els meus pares.

El meu pare es diu Ramon. Té la pell morena, amb pigues, els ulls blaus i el cabell grisós, atapeït de canes: mai me n’he enrecordat del seu color de cabell natural.

Treballa d’escriptor, cosa que és molt xula, ja que ens dedica un milió de llibres a nosaltres, i a més, mentre escriu, ho fa a casa: al seu estudi. Llavors, el podem tenir sempre pel que vulguem

Ma mare es diu Gina. Té un cabell ros i llis, i els ulls verds. S’assembla moltíssim a nosaltres. Sempre té respostes, però no és aconsellable demanar-li, ja que comença a buscar per tot arreu: enciclopèdies, diccionaris, Internet... Fins i tot, truca a les veïnes, o a les amigues!

En fi, que es pensa que no respondre als nostres dubtes, és, directament ser una mala mare. I a sobre, quan troba la resposta, et fa un discurset tan ràpidament, sense embarbussar-se, que et mareges i ella al veure la teva cara blanca et fa beure Coca-cola, que si us dic la veritat, no m’agrada gens.

Ma mare, treballa de vendre llibres, és a dir, té una llibreria. Per a nosaltres és genial, ja que ens encanta llegir.

Però... Ai! Encara no us he explicat qui és la Virgínia...

La Givi (Virgínia) és, sense CAP mena de dubte, la persona que MÉS i MÉS estimo. És la més important. Veureu, la Givi és la meva bessona. I no només és la meva bessona, perquè també és la meva millor amiga. Ho fem TOT juntes. Nosaltres som simpàtiques, amables, gracioses, rialleres i majes. La Givi té els ulls grossos i verds, mentre que jo els tinc d’un blau fastigós. No culpo al meu pare, (que els meus ulls els he heretat del meu pare) però odio aquest color. Prefereixo el verd tan maco que té la Givi als ulls. Ella té el cabell llis, llarg i ros. Jo el tinc ros, llarg però, desafortunadament, arrissat. Som idèntiques. TOT dic per segona vegada, ho fem juntes. Fins i tot llegir, fer deures, dutxar-nos, i també ens acompanyem per pixar.

Bé, la qüestió és que, he començat a escriure en aquest diari per un motiu: m’he enfadat amb la Givi.

Ara riureu i us en fotreu de mi, però és cert, i és molt dolorós per part de bessones. I es que, ens hem barallat múltiples vegades, però sempre, SEMPRE pel cap d’un minut, ja hi tornàvem a estar juntes, com siameses. Però avui no. Avui era, concretament, el nostre dotzè aniversari.

Ens ho estàvem passant de conya, perquè en Mic i el Soca (que un es diu Quim i l’altre es diu Òscar), havien vingut , i com que som els quatre millors amics, era genial estar tots junts al nostre aniversari.

També havia vingut la besàvia, la iaia, el iaio, el tiet, la Tina...

Ostres! I com no! La Tina és la millor tieta de totes. És la germana de ma mare i és súper guai.

Bé millor continuo i vaig al gra, que em fot un mal la mà...

Com deia, ens ho estàvem passant de conya, fins que va arribar l’hora dels regals.

A la Givi i a mi, no ens importen gaire, els regals. Vam obrir el primer, que ens el donava la besàvia. Eren dos parelles de mitjons, a ratlles, de colorins.

Després va venir el del iaio-papa. Ell no fa mai regals. Només, com sempre, ens va donar un pessic a la panxa. Després la iaia-mama va venir amb uns paquets petitonets. Els vam obrir. Eren dos penjolls iguals, una mitja lluna mirant cap a la dreta, i un símbol estrany gravat a sobre. Darrere del penjoll, hi posava Jana, mentre que al de la Givi hi posava Givi. I és que, ningú li diu Virgínia, a ella.

Els vam guardar i tot seguit va venir el tiet i la Tina amb una bossa molt cursi. Eren dos pantalons per a cadascuna, texans i arrapats fins al peu, i unes “converse” per a mi blaves, i per a la Givi verdes.

En veure tota aquella “pijería” ens vam mirar amb cara de fàstic, però al veure-ho, la Tina es va afanyar a dir-nos:

- Va doneees, que aquest any comença l’insti, i heu d’anar ben guapes!

La Givi em va jurar que si em posava allò no em parlaria.

Després va venir el Soca amb una grabadora-espia per a mi, i un detectador de petjades dactilars per a la Givi.

En Mic ens va regalar uns walkie-talkies per a nosaltres, que es podien comunicar a qualsevol distància. Els motius d’aquests regals, són que els quatre formem un grup d’espies però en broma, perquè no hi ha res per espiar.

El papa ens va regalar dos llibres escrits per ell, i dedicats per a cadascuna de nosaltres.

La mama va arribar tota decidida i em va dir:

- Jana vine, que et dono el regal ultrasecret! Però no pot venir, la Givi.- va afegir després, quan va veure que la Givi mirava amb curiositat.

Em va portar a un racó perquè ningú ens veiés. I, tot seguit em va dir:

- Mira Jana, em penso que ja sou grans per decidir el vostre destí per una banda, i la Givi per una altre... Hauríeu de separar-vos una mica, perquè em fa por que depenguis tant de ella, i em sembla que hauries d’aprendre a viure estimant-la però sense estar-hi tant. Quan et facis gran, no sabràs prendre decisions, si continueu així.

- Però...- vaig respondre confusa. No sabia on volia anar a parar, ma mare.

- Vull que no li diguis res del que t’he dit. I també, si us plau, no li diguis què és el teu regal. Però sobre tot, fes-lo servir.

Em va oferir un paquet amb un paper de regal blau. I quina mania, de regalar-me coses blaves!

Vaig acceptar-lo i vaig esquerdar tot el paper. Era un diari personal. Amb la tapa blava, i la mare havia tingut el detall de pintar-hi al centre el mateix símbol i la lluna de color platejats.

N’havia sentit a parlar molt, dels diaris personals. Però sent jo, una bessona, no em calien, i els considerava inútils.

(Però que consti que ho retiro, perquè ara me n’adono del que m’està servint...)

Així que li vaig prometre a la mare que hi escriuria, i vaig sortir, amagant-me el diari a una butxaca.

Vaig passar pel cantó de la Givi i li vaig dir:

- Després t’ho explico...

La Givi va anar amb la mama a el raconet, i van començar a parlar. Jo no vaig sentir res. Van passar una mitja hora i tots els convidats se’n van anar. Després, la Givi es va apropar. Li vaig dir:

- Givi què... – però no vaig poder acabar, perquè ella em va passar pel costat com si no existís.

La resta del dia va anar a pitjor. Jo m’apropava i ella se n’anava, li deia algo i ella cantava ben fort per no sentir-me. I, si passava pel seu costat, m’insultava.

Jo no sabia què fer. I la Givi, que coll li passava?

Al final, se’m va fer insuportable.

- GIVI QUÈ ET PASSA?? QUÈ COI HE FET? – vaig dir plorant.

Però ella va passar pel meu costat i es va tancar a la cambra.

Vaig anar corrents a buscar la mare, i jo, desesperada, li vaig explicar tot.

Ella em va acaronar i em va tranquil·litzar. Em va prometre que la Givi tornaria a estimar-me com sempre demà o dintre d’uns dies.

El pare em va servir una xocolata desfeta i la mare em seguia tranquil·litzant.

Em vaig adormir.

Després m’he despertat per un soroll molt estrany. He donat un bot, i he anat a l’habitació, de on sortien els sorolls. L’he obert, i m’he trobat, només entrar, una paret per la meitat de la porta. He entrat per la part on està el llit de la Givi. I estava ella, col·locant una paret al mig de l’habitació, separant el meu llit del seu.

- Perdona, però estàs a l’habitació de la Virgínia. La teva habitació és la de l’altra banda. – m’ha dit la Givi.

M’he anat a la meva nova habitació, com que em sentia TAN sola, vaig començar a escriure el diari personal que m’havia donat la mama, o sigui aquest. I ara sento a la Givi fent maniobres per mantenir de peu la nova paret de l’habitació.





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:03 pm

.30.06.07.

Avui ha passat el mateix. La mama no tenia raó quan va dir que avui seria tot com abans. La Givi està cada cop més rabiüda, i jo ja no estic trista per lo d’ahir, simplement tinc ràbia. Què s’ha cregut, la meva germana bessona, deixant-me TANT de banda? Jo mai li faria això.

Pel matí, he pintat la meva nova habitació de color blau, he comprat una catifa blava, i he canviat els llençols per uns de color blau. La Givi, en veure-ho, s’ha enfadat, i ha començat a fer el mateix amb la seva habitació, però tot de color verd. Però lo PITJOR ha estat quan ella, ha ampliat una fotografia que només hi surt ella, sense mi. És l’única foto que NO sortim juntes. A sobre, l’ha emmarcat, i això fa que encara m’emprenyi més.

La mare i el pare, han intentat fer de tot perquè ens reconciliéssim. Si ho haguessin intentat ahir, jo hauria col·laborat, però avui... Ni ganes! M’he passat TOT el dia intentant fer-li la punyeta, però l’experta en fer la punyeta és ella, i jo només sóc la nena sensiblera i blandengue, i per això m’ha costat molt més. Però n’estic aprenent, a ser dolenta.

A l’hora de dinar, m’he assegut a la seva cadira i al seu lloc, i li ha fet molta ràbia. M’ha dit:

- Perdona, però aquest és el lloc i la cadira de la Virgínia.- va dir, remarcant amb èmfasi el seu nom.

- Ho sento, senyoreta Virgínia, però ni la cadira ni al lloc, hi han etiquetes que ho demostrin.- vaig respondre triomfalment.

Em va mirar rabiüda, amb ganes de fotre’m una hòstia. Però, gràcies a Déu, es va contenir, i únicament em va dirigir una mirada carregada de menyspreu, però també carregada de sorpresa. Ella pensava que jo li diria «ho sento, m’he equivocat» o «si, si, seu, que jo em retiro». Però el que ella no pensava, era que no li deixés seure. Devia pensar: La Jana se sentiria culpable, i de seguida et deixaria fer de tot. Però per primera vegada, no havia sigut així, i l’havia deixat desconcertada. Vam seguir dialogant de manera ridícula, simplement per fer-nos rabiar, i el pare i la mare s’anaven mirant terroritzats per les mirades assassines que ens llançàvem.

Finalment, la mare i el pare ens han dit que aniríem al cine, a veure si ens reconciliàvem veient una pel·lícula sentimental. Llavors, a la Givi se li ha escapat:

- Quina merda! Veurem una pel·lícula amb la nena aquesta? No hi penso anar.

- Però Virgínia! Déu meu, no diguis això de la teva germana!

- Deixa’m en pau, mama, amb aquesta repugnància que està asseguda al meu lloc, no hi penso anar, al cine.

- Virgínia, ves a la habitació! I no surtis en tot el dia.

- No hi penso anar!

- A la teva habitació o no surts en dos dies!- va dir ma mare, colorada.

- Deixa’m en pau, sóc lliure de fer el que em dóna la gana!

- I jo tinc dret a castigar-te quan t’ho mereixes.

- No hi penso anar.- va contestar la Givi, mirant-se els peus i aferrant-se a la taula.

- Aixeca’t!

- No!

Llavors, la meva mare va començar estirar-la, i la Givi va agafar-se a la taula.

Déu meu, quin show! La taula va grinyolar i es va moure fent un soroll esgarrifós, la Givi va estirar el llençol que cobria la taula, i amb ell, van caure a terra totes les peces de menjar, els plats, la gerra d’aigua, els coberts, entre ells alguns oxidats...

La mama va seguir estirant a la Givi per portar-la a l’habitació, i la Givi, que estava agafada pels peus per la mare, es va aferrar a la pota de la taula. La taula es va tombar, i jo i el pare ens vam aixecar i vam començar a cridar com bojos.

La Givi, sense suport per agafar-se amb les mans, va caure a terra, sobre la mare, que ja hi era a terra, sobre els plats i els vidres trencats.

El pare i jo ens vam callar, i muts, vam esperar a que s’aixequessin. La Givi es va aixecar, i va sortir corrents de la cuina.

El papa i jo, vam mirar expectants a la mare. Com no s’aixecava, preocupats, el pare i jo vam girar-la. La mare estava ferida en un braç. Li manava sang, i tenia una ferida profunda, causada per un ganivet oxidat que tenia clavat. Pel braç, tenia més vidres clavats, però no feien una ferida tan profunda com aquella. La mare tenia els ulls tancats, semblava que dormís. El papa, va sortir de la cuina corrents, i va tornar amb el mòbil a les mans. Va marcar un número curt, i va començar a parlar amb veu tremolosa.

Va demanar una ambulància i va dir la nostra direcció de casa.

- Papa, ¿què passa?- vaig preguntar, plorosa, quan va penjar.- ¿Per què estàs tan preocupat?

El pare no va dir res, i va mirar per la finestra.

Als cinc minuts, va venir una ambulància. Dos homes van entrar a casa i van pujar a la mare a una camilla. La van entrar a dins i el pare em va dir:

- Jana, t’has de quedar aquí amb la Givi unes hores. De seguida tornaré.

Va pujar corrents a l’ambulància, i jo vaig mirar al terra. Donava fàstic. Al terra, estava el llençol, la taula a un cantó, vidres per tot el terra i sang.

Vaig pujar fins a l’habitació. A dins estava la Givi, al seu tros. Ella no sabia què havia passat.

La vaig ignorar, i vaig entrar a la meva. Em vaig estirar al llit i vaig abraçar a la meva ossa de peluix “Lazy” , (que significa gandul).

Vaig plorar una estoneta i em vaig adormir.

Quan em vaig despertar, ja era fosc, i vaig entrar a l’habitació de la Givi. Ella estava dormida, així que vaig passar d’ella. Em vaig asseure a la taula del menjador i vaig rumiar una estona. Pels deu minuts d’estar sense fer res, ha trucat algú a la porta. M’he aixecat amb el cor desbocat: potser era el pare. He anat fins a la porta, i he obert. Era la Tina, que m’ha abraçat només entrar.

- Tranquila Jana, han portat a la mama a l’hospital, i durant uns dies li faran unes proves per saber si té alguna malaltia.

- Què és possible, que n’agafi?- he respost.

- Sí, perquè el tall profund que té, ha estat provocat per un cobert oxidat.

- Oxidat?

- Sí, hi havia un ganivet que estava oxidat, i precisament aquest li ha fet el tall.

- Pot ser que hagi agafat alguna cosa dolenta?

- Hi han varies opcions. Potser ha agafat alguna cosa, no ho saben, però per això la hem portat a l’hospital.

- Digue-li tu a la Givi.

- Què no ho sap, ella?

- No...- he respost.

- Què us ha passat, a vosaltres dos? Què us heu enfadat?

- Sí, però no em preguntis el perquè, perquè ni tan sols jo ho sé.

- Vaja... Parlaré amb ella.

I llavors he pujat a l’habitació i he escrit el que estic escrivint.

Des de fa una bona estona que la Tina li ha explicat això de la mama, i la Givi ha plorat perquè se sentia culpable. Després la Tina li ha preguntat que perquè ella i jo estàvem enfadades, però la Givi ha desviat el tema. La Tina ens ha dit que el pare estaria uns dies a l’hospital, i que mentrestant ella vindria uns dies aquí. També he sentit, que el pare li havia dit a la Tina que la Givi estava castigada dos mesos sense sortir de l’habitació, pel que havia fet.





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:04 pm

.03.07.07.

Desde el dia de la desgràcia (vale, d’acord, reconeixo que sóc una exagerada), el pare no havia tornat a casa. S’havia quedat a dormir a l’hospital, per saber quines proves li feien a la mama, i per fer-li una mica de companyia. Però avui, ha tornat a casa. Ha entrat i després de dir-me hola, ha entrat a l’habitació de la Givi, on estava ella, es clar, perquè estava castigada. Llavors, la Givi li ha dit:

- Pare, ho sento molt, no sabia res del que li havia passat a la mama. De veritat que no la volia fer mal!

- Givi, ja sé que tu no pretenies fer res d’això.

- Està bé la mama?

- He vingut per portar-te a veure-la.

- Pare... Que jo hi puc anar?- Vaig dir, entrant a l’habitació.

La Givi em va fulminar amb la mirada.

- Ei, ei, noies! Voleu deixar de barallar-vos? Sí Jana, es clar que hi pots anar tu també, però tornarem a casa si en feu un gra massa.- va dir, mirant-nos seriosament.

Vam entrar al cotxe i el pare va començar a conduir. La Givi s’asseia davant, al lloc del copilot, i jo darrera d’ella, de manera que pel retrovisor podiem llançar-nos mirades assassines.

El pare conduia nerviosament, mirant-me a mi i a la Givi de reüll.

El viatge se’m va fer etern. A la fi, vam arribar a l’hospital. Vam agafar l’ascensor i vam pujar unes quantes plantes. El pare ens va guiar per aquells passadissos laberíntics, i es va aturar davant de l’habitació 264. Va enreobrir la porta i va fer un gest per que passés. Vaig entrar i la vaig observar, a ma mare. Estava normal, però vestida amb coses blanques, i amb tot de tubets connectats amb ella. Estava dormida, així que vaig sortir i vaig deixar que entrés la Givi. Ella va entrar. Vaig esperar una estona fora amb el pare, i amb curiositat, com que la Givi trigava tant, vaig entrar silenciosament. La mare estava dormida i la Givi li deia que ho sentia, i que no volia haver fet allò.

- Mama!- va exclamar, al veure com es despertava.

La mare va obrir els ulls, i va moure les mans amb desesper. La Givi es va espantar i va començar a cridar.

- Givi què passa?- va dir el pare, entrant a l’habitació.

- Papa, mira què fa amb les mans!

La mama feia gestos desesperats, senyalant-se la cara, que estava quieta, sense fer gestos.

El pare va cridar un metge, i va entrar un, que afanyant-se, va cridar a altres, i ens va fer fora, a la sala d’espera.

El pare ens va dir que no ens aniriem fins que no sapiguéssim perquè la mare feia aquells gestos.

Al cap d’unes hores, un metge ens ha informat que la mama feia aquells gestos perquè no podia moure el múscul de la mandíbula. El “trisme” el tenia immobilitzat. Els metges deien que podia ser una senyal de alguna malaltia.

La Tina ens ha vingut a buscar a l’hospital. El pare estava massa preocupat i ha dit que es quedaria amb la mama. Jo estava molt preocupada, i ho estic encara. Hem arribat a casa i he sopat amb la Tina, mentre que la Givi ha sopat sola a la seva cambra. En aquell moment m’he sentit culpable. Com es devia sentir la Givi? Es devia sentir molt malament per ser la causa de la malaltia de la mama. Jo em sentiria igual. Però, recordo que jo sóc la Jana i la Virgínia és la Virgínia, així que potser ella no es sentiria així. Hem acabat de sopar i he vingut a escriure a l’habitació.



Són les 12 de la nit. Ja sé que és molt tard per escriure, però es que m’he despertat per un plor que m’ha trencat el cor. La Givi estava plorant. Mai l’havia sentit plorar per alguna causa sentimental. I aquell plor... M’ha marcat. I he hagut d’escriure-ho aquí. Ara em fa molta pena. Tinc ganes d’abraçar-la i de tranquilitzar-la, però la Givi no es deixaria. Així que m’aguanto.





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:05 pm

.05.07.07

Aquests dos dies han estat horribles. No exagero, vull dir, horribles de debò. M’he sentit fatal. La Givi, la Tina i el papa també, per suposat. Al dia següent d’allò de la mama i el seu “trisme”, ha empitxorat. Ahir va mostrar un altre símptoma: febre, i pols ràpid. La mama està fatal. Aquest matí, quan li donaven de menjar, no podia empassar res. Així que, segons els metges, la mama té tètanus. Al migdia, he corregut cap a l’enciclopèdia, per buscar el seu significat. Només em vaig fixar en una petita part del text:



Alguns dels símptomes característics del tètanus són:

- Rigidesa dels músculs i espasmes musculars (mandíbula, que la seva rigidesa també es coneix com trisme, cara, abdomen, membres superiors i inferiors)

- Febre i pols ràpid

- Dificultat per empassar

- Apnea

Generalment s’obté per talls d’algun objecte oxidat com: claus oxidats, mossegades de gossos, etc...”



Però el que més m’ha fet sofrir per la mama, ha sigut aquesta frase:



El Tètanus és una malaltia seria i freqüentment mortal…”



Amb això ja no puc. Però si ha estat una tonteria d’accident!! No m’ho puc creure. Només per això... la mama està en greu perill mortal?? Mataré a la Givi. Bé, no la mataré; és la meva germana. Però... per culpa seva...!!!! Estic destrossada. No he menjat des de el matí, i ara és la nit. La Givi està igual, suposo que ella també ha corregut cap a l’enciclopèdia, i ha vist allò de “mortal”.

El que no entenc és que, com pot haver agafat tètanus? És impossible! Tothom està vacunat d’aquesta enfermetat... El papa m’ha respost que simplement, la mama no es va voler vacunar, o alguna cosa així. Quina tonteria! Jo crec que la mare s’hauria vacunat...

La Givi ara ja no em mira amb ràbia, però tampoc em dirigeix la paraula. Em sembla que això és el pitjor de tot: que actua i em mira com si no existís. I si la provoco, només rebo a canvi indiferència per la seva part. És això el que em fa patir més... Perquè ara no sóc res per ella. Abans era la seva germana i amiga, després la seva enemiga, i ara som com dos estranyes que no es coneixen de res. Però, què dimonis li va dir la mama per què passés tot això?? No ho sé pas, i no puc parar de donar-li voltes.

Bé, vaig a distreure’m una mica veient la tele, no vull pensar en tot això.





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:06 pm

.07.07.07

Hola de nou! Ara ja estic més contenta. Els metges diuen que la mama ha millorat una mica; almenys ja pot empassar millor i la febre li ha baixat bastant. Quina il·lusió ens ha fet sentir-ho! A casa ja no vaguem pels passadissos com ànimes en pena, ara anem corrents d’una punta a l’altra de la casa per trucar algú i dir-ho, o per parlar amb la Tina i dir un cop i un altre que la mama estava millor, o per vigilar la porta per veure si venia el papa amb notícies sobre la mama. I jo ja no estic tan preocupada i donant voltes a les preguntes, si no que em distrec més fàcilment, dins d’un llibre, veient la tele, donant un passeig en bici o quedant amb el Quim, el que em cau millor entre els nostres millors amics. La Givi queda bastant amb el Soca últimament, estic segura que per dir-li coses desagradables sobre mi. Ho sé perquè ahir, que el Soca va venir a casa, em va fulminar amb la mirada i va marxar amb la Givi. I l’Òscar normalment no és així, ell sempre es simpàtic i bo amb mi, i mai és borde com ahir va ser. El Quim diu que potser a la Givi li agrada el Soca i per això es veuen tan sovint. No ho crec pas! El Soca és un noi grassonet i baixet, amb el cabell de color ros i els ulls blaus. Però no és gens atractiu! I per la Givi l’Òscar tan sols és un amic de tota la vida. Tot i així, el Quim segueix pensant-ho, és molt tossut! Ell és una mica més alt que jo, i primet. Té els ulls marrons i el cabell castany, però tampoc és que diguem una meravella. És normalet i prou, i a mi em cau molt bé perquè és molt intrèpid i aventurer, a més de optimista i innocent. L’única cosa dolenta que té és que és un encaparrat, o sigui, un tossut. Aquest matí he quedat amb el Quim, i ell m’ha insistit en que ens reunissim una altra vegada tots quatre junts.

- No ho entens, Mic! –quan m’enfado li dic així. A mi no m’agrada gens dir-li Mic, però la Givi i el Soca li diuen sempre així. –La Givi no vol sentir a parlar de mi. És ella la que no vol! De veritat!

- Sí, però a tu tampoc et fa gaire il·lusió estar amb ella, oi? –ha dit ell. Ai, Quim, sempre m’enxampes! Per ell sóc com un llibre obert, sempre sap el que em ronda pel cap.

- Sí, tens raò, no vull estar amb ella! Però només perquè s’ha comportat fatal amb mi! –m’he defensat, encara que sabia que no era del tot cert.

- Però Jana! És molt millor que estiguem tots quatre! Si us plau!

- No! A més, el Soca tampoc em vol, ara.

- No diguis això, Jana. És que la Givi li ha rentat el cervell.

- Per això! Si li ha “rentat el cervell” com dius tu, no em voldrà veure. Així que són dos contra un.

- Ei, i jo què?

- Tu ets neutre! No estàs de la meva part. –li he dit. –i tampoc estàs de la part de la Givi i el Soca, per tant... Són dos contra un.

- Mira, deixem-ho estar, d’acord? Segur que dintre de poc se’ls hi passa i podrem ser amics tots de nou.

Jo he assentit, encara que no les tenia totes. Després hem passat la resta del matí parlant d’altres coses, i me n’he oblidat del tema.





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:07 pm

.08.07.07.

Avui el Quim ha canviat d’opinió. Genial! Es veu que va veure al Soca pel carrer, i li va dir no-sé-què de bon rotllo, i el Soca li va dir que fotés al camp. O sigui, que ara ja som dos contra dos. El Quim està molt enfadat amb el Soca i la Givi, perquè com diu ell, no ha fet res de dolent i el tracten malament. Jo ara estic més contenta, encara que no sigui gaire simpàtic per part meva, però... Ara és una guerra justa! Dos contra dos!

El papa s’ha enterat de que la Givi havia estat quedant amb el Soca, i s’ha enfadat molt, perquè la Givi estava castigada sense sortir de l’habitació. Li ha doblat el càstig, què bé! Jo estic contentíssima. Això és la glòria. Però la Givi s’ha pensat que li he xivat jo al papa, encara que sap que jo no sóc cap xivata... Per això, quan entro a la meva part de l’habitació, la Givi s’escapa un moment per llençar-me a la cara el que sigui; un boli, una llibreta, una pedra, un coixí... (Això sí, sempre són blaus). Ja m’estic acostumant, i en un sol dia ja tinc una col·lecció de coses blaves... Fins i tot em comença a agradar aquest color!

I la mama, com sempre, ja va millorant. Avui el papa m’ha permès de visitar-la en companyia de la Tina (mentre el papa renyava la Givi), i la mama ha parlat per primer cop. M’ha dit: “Oi que tot ja s’ha arreglat entre la Givi i tu? Ja t’ho deia jo.” Jo no li he respost res, em feia pena confessar-li que estava equivocada, que la Givi encara estava enfadada amb mi i més que abans.

El papa, encara es queda a dormir a l’hospital, però ve més sovint a casa a veure com va tot. I la pobra Tina, segueix amb nosaltres intentant l’impossible: que la Givi i jo ens reconciliem. Però sap que és impossible. Ara la Tina no em deixa ni quedar amb el Quim. Però tant me fa, jo me’n vaig al lavabo, obro l’aixeta perquè no se senti res, i parlo pel walkie-talkie amb el Quim. Li he regalat l’altre (sense el consentiment de la Givi, però tant me fa).





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:09 pm

.11.07.07.

No cal ni que escrigui res. Tot igual: La Givi castigada, jo avorrida i parlant amb el Quim quan puc, la mama millorant i el papa sense aparèixer. La Tina està més simpàtica, juga amb mi a cartes i m’ensenya jocs divertits.

La Tina es comença a preocupar per la Givi, perquè es passa tot el dia a l’habitació... Només s’obre la porta de la seva habitació quan va al lavabo i quan la Tina li dona l’esmorzar, el dinar o el sopar. La veritat es que em comença a fer pena... Però m’he de resistir!





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:09 pm

.14.07.07.

Em cago en la Givi!!!!!!!!!! Aquesta nena fastigosa...! GRRR!

Aquest migdia, he anat al lavabo, per parlar amb el Quim. Ell m’ha dit que no em sentia bé... El Quim deia que devia haver algun aparell electrònic a prop, que feia que no es transmetessin bé les ones. Bé, cada dia ens passava, però avui més. He buscat per tot el lavabo, i ben ocultada, he trobat la MEVA grabadora-espia enganxada darrere la porta. He tancat l’aixeta, i he agafat la grabadora. He escoltat el que hi havia grabat: TOTES les converses amb el Quim!!! Estic cabrejadíssima amb la Givi. M’ha estat espiant!! A mi!!!!! Li he dit al Quim. Ell també s’ha enfadat amb la Givi.

Per cert, el papa cada cop para menys per casa. I també para menys per l’hospital. Hi ha un temps lliure que el passa a un altre lloc... no sé on.





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:10 pm

.15.07.07.

No tinc temps d’escriure. La mama ha recaigut. Té un altre cop molta febre, i està perdent sang. No sé res més. Estic molt preocupada. He d’anar a l’hospital.



Ara és de nit. La mama ja no perd sang, però li passa una cosa molt rara, té com convulsions, i gemega de dolor tota l’estona. Està delirant, i la febre és superior als 40 graus.

El papa no em deixa anar a l’hospital. Diu que no vol que vegi la mama en aquest estat. Igualment jo tampoc la vull veure així.





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:11 pm

.16.07.07.

La Givi i jo vam passar la nit juntes, plorant i abraçant-nos. Teníem molta por per la mama. Avui el papa ha arribat pel matí. No ens ha dit res, i de seguida ha marxat. La Tina també plora. Tot és horrible. Jo no surto de la meva habitació, i tinc la cara deformada i vermella de plorar. Ara ja se m’han gastat les llàgrimes. No puc fer res més que esperar.

Em sembla que a la Givi li passa el mateix. Però encara la sento sanglotar a la seva habitació. Un moment! Sento un soroll... Em sembla que és el papa.

Sí, era el papa. El sento xiuxiuejar amb la Tina. No els sento desde aquí. Ara la Tina... Ara la Tina està venint cap aquí.


En efecte, la Tina va anar a la meva habitació i va cridar a la Givi. Les dos ens vam asseure al llit, i la Tina es va asseure al terra. Ens va mirar amb tristesa i no ens va caldre que digués res més; ho haviem entès. Tot i així, ella va fer un esforç, i ens ho va dir.


- Ja-Jana... Givi... La vostra mare... Ja sabeu que ahir estava molt malalta. –a la Tina li tremolava la veu. –Ha... Ha... Ha mort aquest matí. –la Tina no va poder més i va començar a plorar. –Però, m’heu de prometre que sereu fortes. Oi que sí? Sereu fortes... –la Tina no va poder continuar i la seva veu va quedar tapada pels sanglots.

Jo i la Givi la vam ajudar a aixecar-se, i la vam portar al menjador. Li vam fer una tassa de cafè i ens vam asseure amb ella. El papa ja no hi era. Jo ja no podia plorar més. Em vaig quedar muda, sense dir res. La Givi estava igual que jo, però una mica pitjor; estava pàlida com un mort, li tremolava el llavi inferior, i no podia fer res. Quan va intentar posar el cafè dins la tassa, ho va tirar tot pel terra. Així que li vaig dir que s’assegués, i ho vaig netejar tot jo, i vaig preparar jo el cafè.

Ara ja és de nit. I porto tot el dia estirada al llit. No tinc ganes de fer res, tampoc estic trista, i no tinc llàgrimes. Estic buida. Només em fa mal el cor, em fa molt de mal... I no puc fer res més que ficar la cara dins el coixí. Em sento com morta. No, molt pitjor: sento que em vull morir però no puc, perquè segueixo viva. La mama... No puc pensar en la paraula fatal. Encara no em crec el que ha passat. Per què? Per què? La mama s’estava recuperant. No ho entenc. La trobo tant a faltar... Almenys tinc a la Givi, que és idèntica a ella. M’agradaria tant tenir els ulls i el cabell de la mama...

I la Givi... Pobra... Estic molt trista per ella. Quan he parlat amb ella, m’ha dit que no ho podia suportar. Que no podia soportar haver matat a la mare.

- Givi!! No diguis això mai més!!!! –Li he cridat. La Givi no ha matat a la mare. Va ser una merda d’accident que va acabar amb la seva vida... I ella no té la culpa de que la mama no s’hagués vacunat, o de que tinguéssim un ganivet oxidat... Pero ella ha dit que té la culpa de que el ganivet infectat caigués a sobre la mama que no estava vacunada. Jo li insisteixo que va ser una terrible coincidencia... Però ella segueix igual. Plora com una desconsolada, i segueix culpant-se. Ja no sé que fer per animar-la. De moment estem jugant a cartes, només per fer una altra cosa. Encara que és la una de la matinada, però ja sabem que no podrem dormir. Així que passem l’estona jugant. I jo m’he promés que mai deixaré d’escriure a aquest Diari: simplement per la memòria de la mama. I també perquè em desfogo bastant escrivint aquí les meves penes.





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:12 pm

.17.07.07.

És la tarda i el papa encara no ha arribat. Desde que va passar allò de la mama, no ha aparegut. Jo em preocupo per ell. I la Tina també. La Givi porta tot el dia a l’habitació i no sap que el papa no hi és. No li hem dit. Ja porta una càrrega suficient amb lo de la mama per com que es preocupi també pel papa. El dia ha transcurrit mort. La Tina ha estat al sofà clavada mirant la tele amb la mirada perduda. Jo he seguit estirada al llit, i la Givi a la seva habitació. Les dos estem més primes que un fil. Per la noticia, no mengem res per més que la Tina insisteix. Estem més escanyolides que un pal. I fem una cara horrible. Quan m’he mirat al mirall, m’he horroritzat: les parpelles les tinc inflades, tinc ulleres a sota l’ull de color fosc, el nas inflamat i vermell i la cara deformada... La Givi està per l’estil. Però molt pàl·lida. Estem mudes.





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Nell Evans el Miér Ago 27, 2008 8:13 pm

.18.07.07.

Aquest matí ha vingut el Quim. Jo no volia que em veiés, però ha entrat i quan m’ha vist tan horrorosa, no ha preguntar res; suposo que ha pensat el que havia passat. M’ha abraçat i m’ha consolat, la veritat es que ara estic molt millor. La vida continua, m’ha dit. M’ha tret un pes de sobre, i em trobo quasi bé. Li vaig dir que anés a consolar a la Givi, perquè ella estava pitjor. Ell em va dir que no podia consolar-la, perquè només es sentia capaç de consolar-me a mi. Jo li vaig donar les gràcies. El Quim és un cel. Després es va haver d’anar i em vaig tornar a quedar sola. Però ja em sentia molt millor.

El papa ha aparegut al migdia. Ha dinat amb nosaltres en silenci. Ha preguntat si voliem anar a l’enterrament. Jo he contestat que no, i la Givi ha dit el mateix. No volia recordar a la mama a dins d’una capsa, pàl·lida i morta. Vull conservar un record seu de quan estava viva. Així que ens hem quedat la Givi i jo soles. L’he consolat una mica, de la mateixa manera que el Quim havia fet amb mi. La Givi es va tranquil·litzar. La veritat es que ja fem millor aspecte; ja no tenim aquelles ulleres horroroses, i el nas no està tan inflamat. La Givi ja no està tan pàl·lida, però seguim escanyolides. Fins i tot, a la tarda ja estàvem més que recuperades, i hem rigut i tot. Hem aconseguit que se’ns vagi del cap la mama.

Hem sopat realment famolenques, i la veritat és que potser amb aquest sopar hem augmentat uns quants quilets perduts. La Givi s’ha dormit molt d’hora, i jo tinc una son que no m’aguanto dempeus. Així que vaig a dormir.



Que os parece???





Y se marchó, dejándome con el sabor del odio
en la boca y la muerte por toda compañía.
avatar
Nell Evans
Lapa Foril
Lapa Foril

Femenino
Cantidad de envíos : 1361
Edad : 23
Empleo : Alumna de Ravenclaw, Administradora y Profesora. Tres en uno.
Mascotas : Lune; lechuza blanca, alas rojizas, Liris; mini-tigre blanco, Noviembre; gata negra, ojos verdes.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Un tigre blanco
Animago : Si, me convierto en gato
Poderes Especiales : Puedo adivinar quién ha tocado un objeto cuando lo toco yo.
Rasgos Especiales : Bipolar.
Dinero : 2000 10
10
Varita :
Varita de madera de palisandro, 28 centímetros, núcleo pelo de una veela, bonita, agradable y rígida
Inventario : _


Fecha de inscripción : 07/03/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Nell Sai Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Narcisa Strauss el Dom Ago 31, 2008 2:42 am

Q way!!!! Siguelo plis!! Me e entretenido un monton con esto! pero pobrecita la madre... aunq es muy chulo!






"-Bien... Cuantas veces sea. Ven y trata de hacerme temblar"
avatar
Narcisa Strauss
Prefecta de Ravenclaw
Prefecta de Ravenclaw

Femenino
Cantidad de envíos : 1311
Edad : 22
Empleo : Profesora de pociones y estudiante de 2º curso, modelo en el mundo muggle
Mascotas : Diara, una gatita blanca de ojos azules.
Casa :
Curso : 2º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Cisne
Animago : Me convierto en una nutria
Poderes Especiales : Control de la magia elemental tipo rayo.
Dinero : 245 10
10
Varita :
Madera de eucaliptus, 28 cm, núcleo central de cabello de Thestral y pluma de fénix. Flexible y agradable.
Inventario : _


Fecha de inscripción : 10/05/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Narcisa "Cissy" Orth Strauss

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Violeta Evans el Lun Sep 01, 2008 6:35 pm

aaay!!!pobre de mii!!!!
necesito que alguien me lo traduzca por favor!!!!!




Si el cerebro humano fuese tan simple que pudiésemos entenderlo, entonces seríamos tan simples que no podríamos entenderlo.
avatar
Violeta Evans
Mago Hiperactivo
Mago Hiperactivo

Femenino
Cantidad de envíos : 871
Edad : 23
Empleo : Profesora de Astronomía y Aritmancia.
Mascotas : Iris, lechuza blanca como la leche.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Unicornio
Animago : Adopto la forma de un tigre pequeño
Poderes Especiales : Puedo camuflarme y hacerme invisible. Tengo el poder de teletransportarme a pocos metros.
Rasgos Especiales : Tengo almohadillas en la planta de los pies.
Dinero : 424 60
20
Varita :
Varita de madera de roble, 30 centímetros de largo y 1 centímetro de ancho, 5.000 voltios de poder, con el nombre Violeta incorporado. Núcleo ala de un hada. Bonita, luminosa y agradable.
Inventario :
Fecha de inscripción : 15/06/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Violeta Sallea Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Narcisa Strauss el Lun Sep 01, 2008 10:56 pm

Jajaja! yo no lo seinto. Tanto texto para mi es demasiado como para traducirlo!






"-Bien... Cuantas veces sea. Ven y trata de hacerme temblar"
avatar
Narcisa Strauss
Prefecta de Ravenclaw
Prefecta de Ravenclaw

Femenino
Cantidad de envíos : 1311
Edad : 22
Empleo : Profesora de pociones y estudiante de 2º curso, modelo en el mundo muggle
Mascotas : Diara, una gatita blanca de ojos azules.
Casa :
Curso : 2º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Cisne
Animago : Me convierto en una nutria
Poderes Especiales : Control de la magia elemental tipo rayo.
Dinero : 245 10
10
Varita :
Madera de eucaliptus, 28 cm, núcleo central de cabello de Thestral y pluma de fénix. Flexible y agradable.
Inventario : _


Fecha de inscripción : 10/05/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Narcisa "Cissy" Orth Strauss

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Violeta Evans el Mar Sep 02, 2008 6:47 pm

T.T




Si el cerebro humano fuese tan simple que pudiésemos entenderlo, entonces seríamos tan simples que no podríamos entenderlo.
avatar
Violeta Evans
Mago Hiperactivo
Mago Hiperactivo

Femenino
Cantidad de envíos : 871
Edad : 23
Empleo : Profesora de Astronomía y Aritmancia.
Mascotas : Iris, lechuza blanca como la leche.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Unicornio
Animago : Adopto la forma de un tigre pequeño
Poderes Especiales : Puedo camuflarme y hacerme invisible. Tengo el poder de teletransportarme a pocos metros.
Rasgos Especiales : Tengo almohadillas en la planta de los pies.
Dinero : 424 60
20
Varita :
Varita de madera de roble, 30 centímetros de largo y 1 centímetro de ancho, 5.000 voltios de poder, con el nombre Violeta incorporado. Núcleo ala de un hada. Bonita, luminosa y agradable.
Inventario :
Fecha de inscripción : 15/06/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Violeta Sallea Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Jessica Galbert el Mar Sep 02, 2008 7:37 pm

Muy bien Nell! Siguelo, esta muy bien! Bueno Amy, lo puedes traducir en el Traductor Google... XD


Camino despacio pensando volver hacia atrás no puedo,
en la vida, las cosas suceden sin más.
avatar
Jessica Galbert
Prefecta de Ravenclaw
Prefecta de Ravenclaw

Femenino
Cantidad de envíos : 1465
Edad : 23
Empleo : Estudiante de Ravenclaw, 3r curso.
Mascotas : Luke, una lechuza blanca. Sony, un gato marron.
Casa :
Curso : 1º curso
Patronus : Dingo.
Poderes Especiales : Leer los pensamientos.
Dinero : 325 10
10
Varita :
Madera de sauce, 30 cm, nucleo de pluma de fenix. Siempre parece nueva y por tanto, bonita.
Inventario :
Fecha de inscripción : 06/06/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Jessica Melinda Galbert

Ver perfil de usuario http://www.the-newyork-secrets.foroes.org

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Narcisa Strauss el Mar Sep 02, 2008 10:37 pm

Perdona q lo diga Jess, pero en el google traductor NO hay CATALAN. Pero BUENO.






"-Bien... Cuantas veces sea. Ven y trata de hacerme temblar"
avatar
Narcisa Strauss
Prefecta de Ravenclaw
Prefecta de Ravenclaw

Femenino
Cantidad de envíos : 1311
Edad : 22
Empleo : Profesora de pociones y estudiante de 2º curso, modelo en el mundo muggle
Mascotas : Diara, una gatita blanca de ojos azules.
Casa :
Curso : 2º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Cisne
Animago : Me convierto en una nutria
Poderes Especiales : Control de la magia elemental tipo rayo.
Dinero : 245 10
10
Varita :
Madera de eucaliptus, 28 cm, núcleo central de cabello de Thestral y pluma de fénix. Flexible y agradable.
Inventario : _


Fecha de inscripción : 10/05/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Narcisa "Cissy" Orth Strauss

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Jessica Galbert el Mar Sep 02, 2008 10:52 pm

Bueno... pero si busca traductor de catalán-castellano le saldrá.


Camino despacio pensando volver hacia atrás no puedo,
en la vida, las cosas suceden sin más.
avatar
Jessica Galbert
Prefecta de Ravenclaw
Prefecta de Ravenclaw

Femenino
Cantidad de envíos : 1465
Edad : 23
Empleo : Estudiante de Ravenclaw, 3r curso.
Mascotas : Luke, una lechuza blanca. Sony, un gato marron.
Casa :
Curso : 1º curso
Patronus : Dingo.
Poderes Especiales : Leer los pensamientos.
Dinero : 325 10
10
Varita :
Madera de sauce, 30 cm, nucleo de pluma de fenix. Siempre parece nueva y por tanto, bonita.
Inventario :
Fecha de inscripción : 06/06/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Jessica Melinda Galbert

Ver perfil de usuario http://www.the-newyork-secrets.foroes.org

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Narcisa Strauss el Mar Sep 02, 2008 10:54 pm

:jejeoh:






"-Bien... Cuantas veces sea. Ven y trata de hacerme temblar"
avatar
Narcisa Strauss
Prefecta de Ravenclaw
Prefecta de Ravenclaw

Femenino
Cantidad de envíos : 1311
Edad : 22
Empleo : Profesora de pociones y estudiante de 2º curso, modelo en el mundo muggle
Mascotas : Diara, una gatita blanca de ojos azules.
Casa :
Curso : 2º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Cisne
Animago : Me convierto en una nutria
Poderes Especiales : Control de la magia elemental tipo rayo.
Dinero : 245 10
10
Varita :
Madera de eucaliptus, 28 cm, núcleo central de cabello de Thestral y pluma de fénix. Flexible y agradable.
Inventario : _


Fecha de inscripción : 10/05/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Narcisa "Cissy" Orth Strauss

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Jessica Galbert el Mar Sep 02, 2008 10:59 pm

PORQUE TE RÍES?


Camino despacio pensando volver hacia atrás no puedo,
en la vida, las cosas suceden sin más.
avatar
Jessica Galbert
Prefecta de Ravenclaw
Prefecta de Ravenclaw

Femenino
Cantidad de envíos : 1465
Edad : 23
Empleo : Estudiante de Ravenclaw, 3r curso.
Mascotas : Luke, una lechuza blanca. Sony, un gato marron.
Casa :
Curso : 1º curso
Patronus : Dingo.
Poderes Especiales : Leer los pensamientos.
Dinero : 325 10
10
Varita :
Madera de sauce, 30 cm, nucleo de pluma de fenix. Siempre parece nueva y por tanto, bonita.
Inventario :
Fecha de inscripción : 06/06/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Jessica Melinda Galbert

Ver perfil de usuario http://www.the-newyork-secrets.foroes.org

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Violeta Evans el Sáb Sep 27, 2008 5:28 pm

vete tu a saber...




Si el cerebro humano fuese tan simple que pudiésemos entenderlo, entonces seríamos tan simples que no podríamos entenderlo.
avatar
Violeta Evans
Mago Hiperactivo
Mago Hiperactivo

Femenino
Cantidad de envíos : 871
Edad : 23
Empleo : Profesora de Astronomía y Aritmancia.
Mascotas : Iris, lechuza blanca como la leche.
Casa :
Curso : 1º curso
Respeto de las Normas del Foro :
Patronus : Unicornio
Animago : Adopto la forma de un tigre pequeño
Poderes Especiales : Puedo camuflarme y hacerme invisible. Tengo el poder de teletransportarme a pocos metros.
Rasgos Especiales : Tengo almohadillas en la planta de los pies.
Dinero : 424 60
20
Varita :
Varita de madera de roble, 30 centímetros de largo y 1 centímetro de ancho, 5.000 voltios de poder, con el nombre Violeta incorporado. Núcleo ala de un hada. Bonita, luminosa y agradable.
Inventario :
Fecha de inscripción : 15/06/2008

Información de Personaje
Nombre Completo: Violeta Sallea Evans

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: En Catalán: Quien no lo entienda... lo siento

Mensaje por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Volver arriba Ir abajo

Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.